L’idiota sempre té una fe admirable en la idiotesa col·lectiva
La reunió de hui amb la Conselleria no ha sigut una negociació. Ha sigut una operació de maquillatge. Una manera de guanyar temps, de desgastar la vaga i de vendre fum mentre als centres educatius continuem sostenint un sistema cada vegada més precaritzat.
La Generalitat ha arribat amb un “preacord” davall del braç. Un document buit. Sense concrecions reals. Sense calendari clar. Sense garanties pressupostàries. Sense recuperar el poder adquisitiu perdut. Sense assumir la magnitud del conflicte. Els mateixos sindicats han qualificat la proposta de “vergonya” i han denunciat que moltes de les mesures són simples declaracions d’intencions “a cost zero”. I mentrestant, què ens demanen? Que parem, que desconvoquem i que confiem. Després de mesos ignorant el professorat, d’anys de retallades encobertes, d’una pèrdua acumulada de poder adquisitiu brutal des de 2010, d’augmentar burocràcia, càrrega lectiva, ràtios, precarietat i abandó institucional. Ara volen que confiem. Però ja coneixem el guió: foto, titular i oblit.
Direm no. Ara no podem parar. Perquè si hui hi ha taula de negociació no és gràcies a la seua voluntat política. És gràcies a la vaga, als centres mig buits, als piquets diaris, incansables, a les concentracions, als milers de docents que han decidit perdre diners per dignitat. Fins i tot diversos mitjans han reconegut que la Conselleria ha hagut de moure fitxa per la pressió sostinguda al carrer. El mateix Marc Candela ha insistit estos dies que la vaga continuarà mentre no hi haja una proposta satisfactòria i real per al conjunt del professorat. Les mobilitzacions, ha dit, no es desconvocaran amb promeses buides.
I és exactament això el que ens han presentat hui: promeses buides. Parlen de reducció de ràtios “progressiva”, de millores “a estudiar”, de simplificació burocràtica “a valorar”, i de valencià perquè saben que és una línia roja emocional per al professorat i les famílies. Però quan arriba el moment de posar diners, terminis i compromisos damunt la taula només hi ha silenci. Ni recuperació salarial digna., ni pla contundent de plantilles, ni blindatge real de l’escola pública, ni, molt menys, mesures immediates. L'únic que ens han oferit eren acords que ja existien abans d ela vaga i de les reivindicacions fan fum. Ens prenen per idiotes. I damunt pretenen que els donem les gràcies perquè ens han convocat després de tres dies de vaga històrica.
La realitat és molt més simple: si hui negocien és perquè tenen por que açò cresca. Per això ara és precisament quan no podem afluixar. Perquè totes les lluites importants passen per aquest moment exacte: aquell en què el poder intenta dividir, cansar i convertir la ràbia col·lectiva en resignació individual. Ens diran radicals. Ens diran irresponsables. Ens diran "pesseteros". Ens diran que “no és el moment”. Mai és el moment per a qui governa contra els serveis públics.
Però hi ha una cosa que han entés malament: esta vaga ja no és només una qüestió salarial. És una qüestió de dignitat professional. De defensa de l’educació pública. De dir prou a anys de menyspreu institucional. No pararem perquè sabem perfectament què passa quan es desconvoca massa prompte: titulars triomfals per a Conselleria i oblit immediat de tot allò promés. I la impossibilitat de recuperar la mobilització. No, no podem parar.
Ja no ens alimenten les paraules. Volem fets. Volem calendaris. Volem pressupostos. Volem mesures signades. Volem recuperar el que ens han furtat. Ja no ens conformem amb les molles, volem el pa sencer. I fins que això no arribe, la resposta només pot ser una:
LA VAGA CONTINUA
Perquè l’escola pública no es defensa amb paciència infinita. Es defensa lluitant. Som el mur que defensa, i ha de defensar, els nostres alumnes.
La reunió acaba sense acord
Educació i sindicats tanquen la reunió sense avanços reals després de la vaga docent.
À Punt
“Açò és una vergonya”
Sindicats critiquen el preacord de Conselleria per buit i insuficient.
Diari La Veu
Sense pujada salarial
La proposta presentada per Conselleria continua sense contemplar millores salarials.
El País
Comentarios
Publicar un comentario